ES CONTEN DES DE FA ANYS QUE ALS POBLES I A LES CIUTATS I NINGÚ SAP SI SÓN VERITAT ... I ÉS QUE LA PROTAGONISTA D'AQUESTA HISTÒRIA NO VA VIURE PER EXPLICAR-HO!
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1ERIWweoMn33_e3tInzFrBN7vo6hAluP3lugPZASgHD_uh5paBNkGJ-JduBqaTr7BejpV2UPVskK_8wlGvDf5LJ5_hMn6p9_paiLKHYoGUkGXfRPYibvO3QlBw3_3-CjPuB8UmK9ICAo/s320/the+hills+run+red+3.BMP) |
No sóc de les que s'espanten per res, de fet, havia escoltat diverses vegades una cosa semblant al que us vaig a explicar i mai ho havia cregut fins que em va passar a mi. Va ser una nit de dissabte quan vaig agafar el bus per tornar a casa. Em vaig col·locar l'i-Pod i vaig començar a buscar la cançó que em venia de gust escoltar. Quan vaig aixecar el cap, em vaig donar un ensurt de mort! Un home que donava “mala espina” estava davant meu, massa a prop com per no sentir-me incòmoda! Abans de que em donés temps a moure'm, ell va dir: .-No baixis a la següent.-. Vaig tornar el cap per veure quina era la propera parada. Era la meva. Una mica espantada, em vaig girar una altra vegada per preguntar-li a l’home per què no havia de baixar, però ja no hi era! Només havia passat un segon i havia desaparegut! Li vaig preguntar al conductor per aquell home que m'acabava d'avisar i em va mirar amb cara estranyada: .-Des de que has pujat, no he recollit a ningú més ....-. Flipant com estava i amb la por al cos, m'havia saltat la meva parada. Així que em vaig baixar a la següent. Al matí següent, al meu barri no es comentava una altra cosa: una noia havia estat atropellada just en la meva parada la nit anterior ... A la mateixa hora que jo havia de baixar del bus!... A ella ningú va poder avisar-la del que podria passar...
Judith Santos Blazquez 2nB |
wau!! como mola no?? te las currao ¬¬ que miedo jaj
ResponEliminaHolaa judithh soi la Eva dioss es que joo con solo ver la foto ya me cagao i no la e leioo ajjaja!!!
ResponEliminabueno supongoo que te lo habras curraooo jajaj!!
un besoo!