dijous, 27 de gener del 2011

Entrevista a Francesc Marín Ferré



Hem decidit entrevistar al nostre professor de música, Francesc Marín Ferré, ja que, per nosaltres, és millor professor de música que hem conegut, i perquè ens sorprèn com toca i com se’n recorda de totes les notes musicals quan toca el piano.

És per això hem volgut fer-li les següents preguntes:

-T’agrada la música?
La música és la meva vida, m’agrada moltíssim.

-De petit, que volies ser?
Ja volia ser professor, m’atreia la musica, i potser havia pensat de treballar a la botiga que tenien els meus pares.

-Des de quan et dediques a la música?
Vaig començar  als 9 anys , perquè els meus pares em vam posar en un espai musical, vaig aprendre a tocar la flauta, i a partir dels 13 anys vaig començar a estudiar en pla seriós.

-Com vas aprendre a tocar el piano?
Vaig aprendre el piano quan els meu pares em van apuntar a una acadèmia a estudiar música seriosament, però era un pal.

-Crees cançons? si és que sí, quantes cançons has creat?
Alguna vegada sí he composat cançons. A l’any 96 vaig treure un CD. Un amic meu que era productor i tenia un estudi a casa seva, em va gravar amb l’ordinador tots el temes(No era un CD comercial). He fet una peça per l’orquestra de la Sagrada Família i a vegades he fet peces fàcils per alumnes, sobretot de flauta.

-Si no t’hagués dedicat a la música,a què t’hauries dedicat?
Potser hagués fet biologia i m’hauria dedicat a estudiar els animals.

-Com ets sents a l’hora de tocar una cançó?
Depèn el tipus de cançó m’emociono. Sento coses que no sé com explicar-les.

-Quin tipus de música t’agrada?
Bàsicament la clàssica, que és on m’he format, però de moderna; jazz i tecno. No m’agraden el Heavy, el flamenc i el reggaeton.

-T’agradaria poder donar classes de piano als alumnes?
No puc donar classes particulars cobrant perquè no és legal. Però l’altra resposta és que, si l’alumne s’ho mereix, estic disposat a quedar-me patis per ensenyar-li teclat.

-Consideres que els teus alumnes evolucionen satisfactòriament i compleixen les teves expectatives?
Aquest any m’he trobat que tinc els alumnes molt dividits en totes les classes, sobretot a 2n. Entre un sector que està entusiasmat i que volen treballar molt, i un altre sector que passen de mi i de la matèria, estan absolutament enganxats a l’ordinador.

-Tens instruments a més del piano a la  teva casa?
A casa meva tinc un teclat semblant al de l’institut. És el que utilitzo pels concerts o quan toco.

- Voldries veure als teus fills tocant el piano?
Això l’escollirà ell. La música no s’ha de fer per obligació.

-Per quina raò vas decidir incorporar-te en aquests institut ?
Vaig decidir ser professor de música, però d’institut hem va tocar. Des de el 97 o 98 fa que porto aquí.

-Perquè vas escollir el piano en comptes d’altre instrument?
Perquè el piano es un instrument complet que pot fer la melodia i l’acompanyament d’una persona sola. És un instrument que va molt bé per estudiar.

-A més de la música, quins altres interessos tens?
Principalment és la natura, l’observació d’ocells.

-Quin és el teu animal favorit?
El meu animal favorit, es un tipus d’ocell, que es diu bitxac rogenc. Només es pot veure uns dies concrets a la primavera.

-Com bé ens has dit també t’agraden els ocells, perquè?
Jo sempre he admirat molt els programes de “el Home i la Terra”, i aleshores quan tenia 13 anys vaig decidir el fet d’observar-los.

-De les cançons que toques, quina és la que més t’agrada?
M’agrada molt la banda sonora d’una pel·lícula, es diu “cinema paradiso” , és una pel·lícula italiana. I la cançó que toco a l’ institut que més m’agrada és“Sin miedo a nada”de Alex Ubago.

-Quina cançó és la cançó més trista que has tocat?
La més trista “sin miedo a nada” i la del titànic, que aquesta cançó m’emociona.

-Has plorat alguna vegada quan toques?
Alguna vegada, en la intimitat.

Volem que ens toqui una cançó, la que més li agrada i nosaltres la gravarem.

2 comentaris:

  1. M' ha encantat l' entrevista, i la canço de " sin miedo a nada" a mi també m' agrada molt, per això la canto tant, la se entonar molt bé i jo també m' emociono quan la canto, pero mai ploro perque sino s' em talla la veu i no puc seguir cantant.
    Una altre canço molt bonica es "me muero" de la quinta estacion.
    L' heu d' escoltar!

    ResponElimina
  2. Amic Francesc, ets tan autèntic. Una abraçada molt, molt forta del teu company de l'Autònoma, Andreu.

    ResponElimina