L'aventura a Suècia: Espanya al mundial de handbol

El handbol és un esport en equip semblant al futbol però es juga amb les mans. I aquest any  es celebra en Suècia, i la selecció Espanyola està més preparada que mai.

Espanya va començar la primera fase amb 4 victòries començant  amb un equip que no va donar problemes, és a dir Bahrein que va perdre per 1 punt. Túnez va demostrar ser un digne adversari però que amb molt d’esforç va ser derrotat.  Alemanya no era rival pel nostre equip i va ser vençut amb facilitat. El partit amb Egipte va ser un partit decisiu.  Va  ser el partit que va assegurar una plaça en la segona fase.  Però la primera fase no s’havia acabat encara. Faltava un partit amb un rival que podria ser perillós, però, encara que no va ser una victòria, l’equip de Valero Rivero va empatar a 28 punts i amb França amb el gust de passant a la segona fase sense conèixer la derrota.
 
Espanya va començar la segona fase amb una gran victòria contra Noruega, sobresaltant amb 9 punts contra Hongria i assegurant-se la semifinal a costa d’Islàndia.  Ara amb les semifinals, la part més dura acaba de començar, una part en la que Espanya jugarà amb els equips més forts del món.

No imaginàvem que pogués ser tan difícil. En el partit previ a la final, contra Dinamarca, no vam poder vèncer a la selecció escandinava. Aquesta selecció, dirigida per Nikklas Hanssen i amb el suport de 4.000 aficionats, va estar sempre per davant en el marcador. Espanya no va aprofitar els moments de flaquesa de Dinamarca, aconseguint només empats en moments puntuals i sense marcar el gol que podria guiar el camí al or. En canvi, els escandinaus si els van aprofitar, arribant a parcials de 4-0. Però, els danesos van rematar el partit quan van expulsar al espanyol Viras Morros.


Tot i que vam perdre, encara ens quedava lluitar pel bronze.
Un bronze que no seria gens fàcil: el rival era l’amfitrió. I això vol dir que havíem de suportar la pressió de 10.000 gols sueques. El partit va començar amb un ritme d’infart, que el va mantenir fins al final. La valentia d’Espanya va aguantar al combinat suec amb un marcador molt ajustat i amb una ofensiva no molt fina. Però malgrat tot, ho vam fer. No ens vam anar de Suècia amb les mans buides. El bronze era nostre!!!!!.