Tothikap

ANORÈXIA

L’anorèxia  es el Trastorn de la Conducta  Alimentícia  caracteritzat per la presència d'una pèrdua deliberada de pes. La persona afectada d'anorèxia es nega a mantenir el seu pes corporal dins dels paràmetres considerats normals per al seu grup d'edat i estatura, perquè té una percepció completament distorsionada de la seva figura corporal.

Les persones amb anorèxia estan constantment fent dieta. Per a ells la restricció en la ingesta d'aliments és un mètode emocional per sentir que controlen les seves pròpies vides; és la "solució" a tots els seus problemes.
La majoria de les persones que estan afectades d'anorèxia nerviosa es neguen a reconèixer que tenen aquesta malaltia, i la repetició d'aquest tipus de conductes va deteriorant dia a dia la seva salut física i la seva autoestima.
Quan un no menja pot portar aquestes persones a un estat important de desnutrició i pot afectar el sistema endocrí, gastrointestinal, cardiovascular o ossi, entre d'altres, que pot resultar fatal en els casos més greus .Actualment no existeix una causa única per l'anorèxia, encara que les investigacions han descobert certes pistes en el camp mèdic i psicològic. Les causes de l'anorèxia són múltiples i difícils de valorar

Hi ha diversos tipus d'anorèxia:

• Anorèxia nerviosa primària: Provoca la por de pujar de pes, està lligada al sexe femení de manera rotunda: un 90-95% de les persones afectades són dones i l'edat sol estar entre els 12 i els 25 anys, i és més freqüent entre els 12 i els 17.
• Anorèxia de tipus restrictiu, coneguda com a anorèxia nerviosa, que limita estrictament la ingestió d'aliments, concretament els que contenen carbohidrats i grassa.

Anorèxia nerviosa secundària ve donada com a conseqüència d'una malaltia psiquiàtrica com l'esquizofrènia o la depressió.

• Anorèxia sexual, provoca la por de la intimitat fins al punt que la persona que la sofreix presenta ansietat davant el sexe o qualsevol altre contingut emocional o que impliqui una relació íntima.

1- Senyals d’anorèxia nerviosa.
- Menjar com si estigués a dieta, encara que estigui molt prima.
- Fe servir roba massa gruixuda.
- Estar excesivament preocupades pel pes, per a aconseguir dietes y per la figura.
- Experimenta canvis de personalitat.
- Experimenta vertigen, desmais, pèrdua de coneixement i dificultat per a concentrar-se.
- Tremor a augmentar de pes i engreixar-se.
- Percepció distorsionada del pes, o figura del seu cos.
- En las dones, la mancança d’ almenys tres cicles menstruals consecutius.
- Absència d’altre trastorn físic o psiquiàtric que pugues justificar la pèrdua de pes o la negativa de menjar..
- Començament del tractament abans dels 25 anys d’edat.
- Presencia de al menys 2 síndromes fisiològics associats a l’anorèxia nerviosa. Aquests són:
- Abús de laxants, diürètics o píldores de dieta.
- Fer exercici de manera excessiva. Pot que fins a 5 o 6 hores al dia
- Osteoporosi. Els ossos es tornen més fràgils.

3.1 Síndromes físics d’inanicions
-Pell freda, algunes vegades amb tonalitat blavosa.
-Dolor al aseures.
- Desenvolupament de vell molt fi per tot el cos.
- Hipotensió, o pressió anormalment baixa.
- Cor debilitat.
- Indigestió desprès de l’escàs menjar que consumeix.
- Sensació de debilitat.
- Problemes de son.
- Anèmia degut a la falta de ferro i proteïnes.
- Anormalitats hormonals: absència dels períodes menstruals.

Potser el problema de l’anorèxia s’arreglés si la gent no jutges a la gent per com és per fora y mes per com és per dins. Els joves d’avui en dia critiquen massa als que són una mica diferents a la mitjana, però, jo hem pregunto: Realment és necessari tot això?

            

                                                                                                   Judith Ros i Loli Serrano