dimecres, 31 d’octubre del 2012

MALALA DISPARADA PER VOLER ESTUDIAR


MALALA DISPARADA PER VOLER ESTUDIAR
L’atac dels talibans contra Malala Yousafzai, una estudiant de 14 anys pakistaní ha commogut el món.
Què havia fet aquesta noia  per merèixer la  ira dels talibans? Estudiar i defensar el dret de les nenes pakistaneses a rebre una educació.
Malala anava a agafar l'autobús de tornada a casa a la sortida de la seva escola quan un barbut ha preguntat per ella i després d’identificar-la l’ha disparat, segons el relat per les agències de notícies. Dues nenes que anaven amb ella també han resultat ferides.
El pistoler la va disparar al cap i la nena va ser operada a Peshawar on li van treure la bala del cap  i després de ser traslladada a un hospital de Londres està Estable.
Les escoles de la seva zona van tancar al endemà en senyal de protesta. Tot es remunta al 2009, quan la BBC en urdú va començar a publicar el diari que escrivia. El bloc reflectia, amb els ulls d'una nena d'11 anys, l'horror que havia suposat per a la seva comarca el control dels talibans des de 2007 i com va canviar la vida per les nenes i la possibilitat de seguir estudiant.
Us presentem algunes entrades del seu blog perquè la compreneu millor:
Dissabte 3 de gener. tinc por
Vaig tenir un somni terrible ahir a la nit en què havia helicòpters de l'Exèrcit i talibans. Tinc aquests somnis des de que es va llançar l'operació militar al Swat. Vaig anar a l'escola amb por perquè els talibans havien emès un edicte en el qual prohibeix que les nenes anem a l'escola. (...) Les meves tres amigues es van anar amb les seves famílies a Peshawar, Lahore i Rawalpindi després de l'edicte. (...) Mentre anava a l'escola vaig escoltar a un home dir-me "Et mataré". Vaig apurar el pas i quan vaig mirar cap enrere l'home venia darrere meu. Però, per el meu gran alleugeriment, ell estava parlant per telèfon així que havia de estar amenaçant algú altre.
Diumenge 4 de gener: He anar a l'escola
Avui em vaig aixecar tard, cap a les 10 del matí. Abans de l'operació militar solíem anar de pícnic els diumenges. Però ara la situació és tan dolenta que no fem un pícnic fa més d'un any i mig. (...) Avui feia tasques de la llar i vaig jugar amb el meu germà. Però el cor em bategava ràpid perquè demà he d'anar a l'escola.
Dilluns 5 de gener: No usis vestits de colors
M'estava vestint per anar a l'escola i em posaria l'uniforme però vaig recordar que la directora ens havia dit que no utilitzéssim l'uniforme sinó la nostra roba habitual. Així que em vaig posar el meu vestit rosa favorit. (...) Més tard, a l'escola, ens van dir que no utilitzéssim roba de colors perquè els talibans no estarien d'acord.


Em dic Sonia, tinc 14 anys. Vesteixo com vull, menjo el que vull, dic el que vull i estudio si vull. A mi no m’agradaria viure a Pakistan, tracten a les dones com un ninot, i els homes es creuen superiors a les dones.

Sonia Orellana i Jie Wang.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada