TROBADA DELEGATS A CAN CANYADÓ


El divendres 18 de març, les conselleres: Sara Torrente, Marina Planes; dos delegats de 3er: Mouad Saoud , Ariadna Erencia i tres delegats de 4rt: Anabel Mateo, Gerard Díaz i Rafael Roldán vam anar a una trobada de delegats a la masia de Can Canyadó de Badalona.

Allà vam fer un seguit d'activitats diverses durant tot el matí. Quan vam arribar a les nou i mitja, ens van donar les acreditacions de diferents colors i van fer la entrega del material que necessitaríem al llarg de tota la jornada. Per començar ens van fer una petita introducció sobre el que faríem les següents hores i ens van posar un Power Point sobre el PIDCES on es parlava una mica del que es podia fer. Tot seguit van fer una espècie de mini teatre compost per quatre escenes on es reflectia l'ús de les pantalles entre els joves amb el tema de l'ordinador, la Play Station i el telèfon mòbil, cap de nosaltres se sentia identificat amb els personatges, cal dir, que tot era una mica massa exagerat.

Després de veure la petita representació vam fer un petit debat on cadascú aportava les seves idees sobre el tema tractat a l'obra.

Ja a un quart de dotze, ens van deixar mitja hora per esmorzar, hi havia de tot, per a tots els gustos, entrepans, croissants normals i de xocolata, fruita, sucs i aigua.

Una vegada vam acabar de menjar, vam formar els grups dividits en els diferents colors que hi havia, en total nou i ens van assignar el nostre monitor. L'activitat següent es tractava de fer una petita gimcana de nou proves muntades cadascuna per una de les moltes entitats de Badalona. Cada grup va triar el seu representant, que seria el que exposaria la conclusió final, creada a partir de les nou paraules clau obtingudes al finalitzar cadascuna de les diferents proves amb èxit. Les proves eren molt variades, anaven des de jugar a korfball fins a fer de castellers. Finalment, quan tots els grups van passar per totes les proves i tenien les nou paraules clau van donar un temps per crear la frase i conclusió única de cada grup. Es pot dir que cada grup tenia una temàtica a l'hora d'haver de crear la frase, unes parlaven de moda, altres del temps d'oci i els amics... Vam tornar a la sala on havíem començat i els representants dels grups van començar a llegir cadascú la seva frase. Cadascú, individualment, havia d'aixecar un tros de cartolina verda si estava d'acord amb la conclusió exposada o bé un tros de cartolina vermella si no estava d'acord.

Creiem que ha estat una experiència única, entretinguda i divertida, hem quedat que l'any que ve si pot ser tornem tots un altre cop.

 

Sant Jordi

Aprofitant que Sant Jordi està aquí al costat, parlarem una mica d’ell.

El Sant Jordi és una festa de Catalunya que celebrem el dia 23 d’abril , dia de Sant Jordi, patró de Catalunya.


LLEGENDA DE SANT JORDI:

“A la cuna de Montblanc, tothom vivia tranquil. Els pagesos feien vida al camp i els nens jugaven a fet i amagar. Així va ser fins que un dia una bestia ferotge va donar una sorpresa a la Conca de Barberà. Els vilatans preparats, no van trigar en aixecar una sòlida muralla al voltant del municipi. Però això no va impedir que el drac matés les collites i s’atipés a gust. Si el poblat no feia alguna cosa aviat,la fera els deixaria sense ramat i sense cereals, i tots moririen de fam. Per amagar el cap sota l’ala ja hi eren les criatures i els grans havien d’anar més lluny. Per això els consellers de palau van debatre durant hores que calia fer, i a la fi van trobar una solució. Cada dia donarem una persona a la bèstia, va dir un. I ho farem per sorteig popular, va afegir un altre. La població no va tenir més remei que ajustar-se a la terrible ofrena. I d’aquesta manera va pasar l’hivern i va arribar la primavera, fins al dia que va ser la filla del rei qui va treure el palet més curt. El monarca convençut de que la seva filla és igual que la resta, va lliurar-la en sacrifici. Però just a temps, va aparèixer el cavaller Jordi, que aleshores encara no era sant. Armat amb una espasa i una llança veloç com una mala cosa, va clavar-li al drac. La bèstia va morir a la plaça de Montblanc. I de la sang que va brollar de la ferida, hi va sorgir un roser de roses ben vermelles, les mateixes que per la diada es regalen als enamorats.”



Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a dur a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac es va fer popular a tota Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria" i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Ia  copo da Varazze, més conegut com a Ia cobus de Voragine, en 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'.En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.


L’origen de la tradició es basa en la llegenda. Quan sant Jordi va matar al drac va brotar un ram de roses de la sang del drac i llavors Sant Jordi li ho va donar a la princesa, la princesa en senyal de gratitud li va regalar un llibre. D'aquí la tradició.


Aquesta festa està molt extesa a la nostra Terra i es celebra amb la família, amb els amics, amb la parella, i com cada any també a l'institut.

La revolució al Magrib: l'hora de la llibertat

17 de desembre de 2010, Sidi Bouzid, Tunísia. Un jove estudiant es crema viu en una manifestació pacífica contra el règim de Ben-Ali, dictador del país tunisià des de fa 30 anys.

Així es com va començar tot. Aquell estudiant, ara anomenat el pare de la revolució i mort en gener d’aquest any, no sabia que aquell acte portaria a un dels fets més importants dels últims anys: la democràcia al països islàmics. Però, tot té un preu: la mort de centenars de persones per defensar la llibertat.

Com ja hem dit, tot va començar a Sidi Bouzid, però la ira popular es va expandir fins arribar a l’extrem de que tot Tunísia, inclòs l’exèrcit, que es va unir al manifestants. Ben Ali va fer tot el possible perquè el poble es calmés, com per exemple prometre cent mil llocs de treball o anunciar la seva retirada pel 2014, però tot va ser inútil. El 14 de Gener de 2011, gairebé un mes després, Ben Ali es va anar de Tunísia degut a una macro-manifestiació a la capital amb grits de Ben Ali fora!.

Però això seria només el començament. El virus Tunísia es va expandir a Egipte on Mubarak, dictador des de fa 30 anys, va patir el que temia: que comencessin les revoltes al seu país.

El modus operandi va ser el mateix que a Tunísia. En el 25 de Gener de 2011, conegut com el dia de la ira, els manifestants van començar una revolta pacífica per queixar-se de la corrupció produïda per Hosni Mubarak, dictador d’Egipte des de fa 30 anys. Però per culpa dels disturbis, la manifestació va passar a ser una massacra, produint més de 365 morts entre civils i policies.

I com ja va succeir a Tunísia, l’exèrcit es va posar de part del poble. Degut a la pressió dels manifestants i de  l’ONU, Hosni Mubarak va renunciar al càrrec el 11 de Febrer, anomenat el dia de la acomiadada.

I ara, el conflicte s’ha traslladat a Líbia. El 15 de Febrer, van començar les protestes contra Muamar al-Gaddafi, mandatari absolutista de Líbia des de 1969. Els manifestants, concentrats a Trípoli queixant-se del pocs drets que tenen, es van fer amb el control de Bengasi, però el dictador va respondre amb forts disturbis matant a 170 persones.

A diferència de Egipte i Tunísia, no tot el poble ni tot l’exèrcit està amb el poble, dividint el país en dos parts: Els revolucionaris i els que recolzen a Gaddafi, fent que pràcticament Líbia estigui submergida en una guerra civil. Fins i tot han desaparegut 4 periodistes, fent que el conflicte agafi un grau internacional. I a més, l’OTAN a intervingut finalment en Líbia amb missió Odissea a l’alba. Hi participen alguns països de la Unió Europea com Espanya o França i els Estats Units, agreujant la situació molt més.

Encara no es sap en que pot acabar aquesta macro-revolució islàmica, doncs els radicals podrien arribar al poder i provocar un gran conflicte internacional. El que es sap amb certesa és que per fi el poble ha agafat força i potser aquests països podran gaudir d’una mica de llibertat. 

D’on ve les festa del carnaval?

El mot carnaval pot tenir el seu origen en les paraules llatines carru navalis, que fan referència al mite d’Isis i Osiris.
Es veu que a començaments de l’edat mitjana l’església catòlica va proposar una etimologia: del llatí vulgar carne-levare, que significa “abandonar la carn” (el qual era justament la prescripció obligatòria per a tot el poble durant tots els divendres de la quaresma).
Per situar el carnaval al calendari, s’ha de buscar la primera lluna plena abans de l’equinocci de primavera.

El carnaval és una festa pagana, és a dir, que és anticatòlica i els cristians no celebraven aquesta festa. Les primeres celebracions del carnaval les feien els egipcis, representaven igualtat entre rics i pobres amb tota mena de màscares, càntics, danses i disfresses.

Ara bé, per què ens disfressem?
Abans, fa molt de temps, els camperols es reunien a l'estiu amb els rostres emmascarats i els cossos coberts de pintura per implorar fertilitat i allunyar els mals esperits de les collites. Aquesta data és el moment en el que la gent podia dir qualsevol bestiesa queixant-se del govern o de l’església perquè com tothom es disfressava ningú podia saber qui era cadascú, i per tant podien dir quasi el que volguessin.

En aquest moment el carnaval ha deixat de ser una festa pagana per convertir-se en una festa lúdica a tots els països, tot i així encara es guarda el sentit reivindicatiu d’aquesta festa a molts indrets, com a Càdiz.

 

Carnaval l’Ecuador

Antigament la tradició carnavalesca al país és el joc amb aigua
i talc en elentorno al mateix "es desenvolupen una varietat de tradicions, su origen és les saturnals romans déu Itàlic les festes Hacendar aquesta una de les celebracions més concorregudes en l'Equador.

LA LLIGA ESPANYOLA

Lluita entre “Titans”, els dos millors equips estan lluitant pel primer lloc en la classificació.


Aquesta temporada la lliga està molt interessant. Els dos equips sempre rivals entre ells; el Barça i el Madrid són els dos quips que esatn guanyant.
Un, el Barça està patint pel primer lloc, i l’altre el Madrid està lluitant per ser el primer.
Una altra notícia són les lesions dels millors jugadors en equips com el Atlètic 
Una lesió no desitjada d’en Diego Forlan ha fet que l’equip hagi perdut força d’atac.

Una altra notícia són les lesions dels millors jugadors en equips com el Atlètic de Madrid o al Barça.

A mes, Guardiola,(entrenador del Barça) s’ha preocupat les lesions d’uns dels seus millors jugadors:

Xavi Dani Avles Victor Valdes Puyol

Tot i això, la seva esperança de guanyar, ha fet que l’equip no es desanimi.

L’enllaç on podeu seguir dia a dia, la classificació de tots els equips espanyols es:

http://es.eurosport.yahoo.com/futbol/primera/

Fet:

David Guaña

Stalyn Xavier

Setmana Blanca

Aquest any a L’INS JÚLIA MINGUELL del 4 de març fins al 14 de març, en el 2011, acabara abans que altres anys perquè es farà la setmana blanca.
Al principi de curs vam començar una setmana abans que darrers anys, nosaltres pensem que la setmana de festa que ens donen en març és una falta d’estudi.
L’any que ve no es fará, no sabem perquè...
Els pares no estan d’acord per la setmana de vacances perquè ells han de treballar, però d’altres no saben que fer.
Algunes persones,  del 28 de febrer fins al 4 començen la setmana blanca, en canvi, altres institus com el Júlia Minguell començen desde el 4 de març fins al 14.
Però això no pot ser, cada vegada que canvien de partit polític no poden estar any si un any no, com que en Catalunya els colegis vagin per la tarda, i en altres països això no es fa.

Judith S, Lorena C i Javier A.

Setmana Blanca

Aquest any a L’INS JÚLIA MINGUELL del 4 de març fins al 14 de març, en el 2011, acabara abans que altres anys perquè es farà la setmana blanca.
Al principi de curs vam començar una setmana abans que darrers anys, nosaltres pensem que la setmana de festa que ens donen en març és una falta d’estudi.
L’any que ve no es fará, no sabem perquè...
Els pares no estan d’acord per la setmana de vacances perquè ells han de treballar, però d’altres no saben que fer.
Algunes persones,  del 28 de febrer fins al 4 començen la setmana blanca, en canvi, altres institus com el Júlia Minguell començen desde el 4 de març fins al 14.
Però això no pot ser, cada vegada que canvien de partit polític no poden estar any si un any no, com que en Catalunya els colegis vagin per la tarda, i en altres països això no es fa.

Judith S, Lorena C i Javier A.