Sant Jordi

Aprofitant que Sant Jordi està aquí al costat, parlarem una mica d’ell.

El Sant Jordi és una festa de Catalunya que celebrem el dia 23 d’abril , dia de Sant Jordi, patró de Catalunya.


LLEGENDA DE SANT JORDI:

“A la cuna de Montblanc, tothom vivia tranquil. Els pagesos feien vida al camp i els nens jugaven a fet i amagar. Així va ser fins que un dia una bestia ferotge va donar una sorpresa a la Conca de Barberà. Els vilatans preparats, no van trigar en aixecar una sòlida muralla al voltant del municipi. Però això no va impedir que el drac matés les collites i s’atipés a gust. Si el poblat no feia alguna cosa aviat,la fera els deixaria sense ramat i sense cereals, i tots moririen de fam. Per amagar el cap sota l’ala ja hi eren les criatures i els grans havien d’anar més lluny. Per això els consellers de palau van debatre durant hores que calia fer, i a la fi van trobar una solució. Cada dia donarem una persona a la bèstia, va dir un. I ho farem per sorteig popular, va afegir un altre. La població no va tenir més remei que ajustar-se a la terrible ofrena. I d’aquesta manera va pasar l’hivern i va arribar la primavera, fins al dia que va ser la filla del rei qui va treure el palet més curt. El monarca convençut de que la seva filla és igual que la resta, va lliurar-la en sacrifici. Però just a temps, va aparèixer el cavaller Jordi, que aleshores encara no era sant. Armat amb una espasa i una llança veloç com una mala cosa, va clavar-li al drac. La bèstia va morir a la plaça de Montblanc. I de la sang que va brollar de la ferida, hi va sorgir un roser de roses ben vermelles, les mateixes que per la diada es regalen als enamorats.”



Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a dur a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac es va fer popular a tota Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria" i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Ia  copo da Varazze, més conegut com a Ia cobus de Voragine, en 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'.En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.


L’origen de la tradició es basa en la llegenda. Quan sant Jordi va matar al drac va brotar un ram de roses de la sang del drac i llavors Sant Jordi li ho va donar a la princesa, la princesa en senyal de gratitud li va regalar un llibre. D'aquí la tradició.


Aquesta festa està molt extesa a la nostra Terra i es celebra amb la família, amb els amics, amb la parella, i com cada any també a l'institut.