divendres, 1 de març del 2013

CARNESTOLTES 2013


Us en recordeu del dia de carnestoltes? Va ser genial, veritat? Per a nosaltres va ser el millor any, ja que en ho vam passar molt bé, inclòs amb la gent que mai havíem parlat.

També va ser el dia en que vam fer el lipdub, encara que va sortir una mica malament. No estava res assajat, i això és el que pot ser va fer que no sortís de la millor manera. Nosaltres proposem, que per a la pròxima vegada s’intenti assajar i proposar les coses que es faran alhora de gravar-ho.



Després d’haver tingut experiència com a jurades, volíem donar-vos uns consells per a les actuacions de l’any que ve:
-          Es conta si ha participat tota la classe o només uns quants.
-          També, si la decoració ha estat treballada.
-          És molt important que el tema de l’actuació no sigui avorrit i hagueu fet assajos previs.

La nostra classe (3rC) ha guanyat el premi de la millor actuació. Tot va ser perquè vam escollir un tema on alguns es tenien que disfressar de personatges graciosos (“rockero”, avi...). També perquè vam inserir anuncis graciosos, on la gent es reia.



Una altra qüestió de les carnestoltes que vam organitzar, van ser els tallers. Tant tercer com quart vam preparar diferents taller a les aules. Hi havia de tots tipus: de fotografia, de poker, d’habilitats, de futbol, de maquillatge,etc.  Nosaltres vam participar en futbol i en poker. L’Andreea va jugar en un equip de noies, on van guanyar dos partits. Va ser una experiència molt divertida,  ja que em vaig enfrontar contra altes noies de diferents cursos i vam aconseguir la victòria.
L’Anaïs va participar al poker, concretament al 21. Va ser molt interessant, perquè l’organitzador proposava diners sense que tu tinguessis que pagar res. Ho va fer amb La “calerilla” que tenia guardada a casa. No només em va agradar per això, sinó també perquè m’agrada molt els jocs de cartes Amb fitxes i perquè vaig competir amb altra gent i tota l’estona fèiem bromes sobre qui guanyaria.





Anaïs García i Andreea Popsa





divendres, 16 de novembre del 2012

Entrevista a D.Aney



Entrevistem a un nou cantant, descobrim nous creadors.
Dani Aney  es un cantant de canàries, no gaire famós encara, ja que fa poc que va començar a fer les seves pròpies cançons i videoclips, tret que abans estava en el grup “oneclass”
D.Aney és cunyat del Raul Hidalgo (alumne de 3er ESO) i gràcies això hem pogut contactar amb ell per poder fer-li  aquesta entrevista.
ENTREVISTA:
1) Per què vas decidir entrar en el món de la música?
 "desde pequeño he estado rodeado de música y me llegó la oportunidad en 2006 de formar un grupo, lo cual me sirvió de  experiencia para continuar en solitario. "
2) En que  t'inspires per compondre les cançons?
 "tras escuchar varias veces la base de la canción me viene una melodía y una letra, las cuales poco a poco van formando una canción, una historia. "
3) Quants concerts has tingut fins ara?
 "estando en grupo tuvimos 2  conciertos entre las islas; ahora mismo en solitario, en poco más de dos meses, he tenido 5 actuaciones, y pendiente de que salgan algunas más. "
4) Fa quant et dediques al món de la música?
 "como dije anteriormente, desde 2006 aunque, como sé disolvió el grupo, he estado un par de años al margen. "
5) En quina cançó t'has inspirat més?
 "normalmente me inspiro en el estilo no en la canción en si, adaptarme a la moda musical del momento. "
6) Quina de les teves cançons t’agrada més?
 "realmente me gustan todas, creo que no hay una que me guste más que otra; cada una tiene algo especial. "
D.Aney cada vegada es fa més famós gràcies a que el Raul est promocionant-lo per discoteques, li fa pàgines web i Events en Facebook Twiter i Tuenti.
Ens agradaria que escoltéssiu la seva música i gaudiu dels nostres enllaços:
http://www.youtube.com/watch?v=QHmUfap_ZN8  i  daneyofficial.jimdo.com

D.Aney al seu primer concert.


Videoclip de ''Quiero conocerla''

Yolanda Villatoro i Rául Hidalgo

RETALLADES A L’EDUCACIÓ



Defensem la qualitat de l’educació pública.



  
Les direccions dels centres han hagut de fer malabarismes, retallant el pressupost de dels professors, de l’aigua, de l’electricitat i afegint més hores.
A causa d’aquestes retallades, s’aplicaran aquestes mesures:
- Congelació del pla de digitalització a les aules.
El programa Educat 1x1 no estarà disponibles a més centres.
- Reduir les despeses corrents als centres.
Es retallarà un 20% la factura de les despeses del centre. Ens arribarà per pagar la calefacció?
- Menys mestres.
De les 2.000 places que hi havia, només hi hauran 1.245.
- No es cobriran les baixes del professorat fins que no portin 15 dies de baixa.
No sabem qui ens farà les substitucions i si sabrà de la matèria.
- Menys finançament per a les universitats.
A totes les Universitats es retallaran al voltant del 10%.
- Augmentar les taxes dels estudiants.
S’augmentarà el preu dels estudis universitaris.
En conclusió, no entenc que els fills dels polítics que fan les retallades no vagin a l’escola pública. Si és bo per ells és bo per a mi.
Tots som iguals i tenim els mateixos drets.
Jo crec que, no és només retallar l’educació, sinó què, nosaltres som el futur! No volen que ens formem i puguem lluitar pel nostre futur? Doncs no em sembla just.

O TOTS O NINGÚ
 SOS EDUCACIÓ

Noelia Ibáñez

dimecres, 31 d’octubre del 2012

MISSATGE D'AMOR


Hola! Avui, Noelia i jo anem a donar-vos un missatge d'amor (). Perquè veiem que nosaltres, els humans, estem bastant necessitats d'això últimament.
Hi ha crisi, guerres, corrupcions i enganys. Hi ha injustícies i fam al món. És una cosa amb el que sempre hem viscut i malauradament viurem. Estem en una època de canvis, de girs inesperats. Estem en una època on el benestar és a l'abast de molt pocs. Una època en què és difícil conservar els ànims i l'optimisme. I per això estem avui aquí, per injectar-nos alegria. Per ensenyar a trobar la felicitat.
Què és la felicitat? Això és molt relatiu... La felicitat està en les petites coses. Pot estar en una abraçada, en un petó, o en trobar un euro a la butxaca d'uns pantalons. Pot estar en mil llocs esperant a ser trobada. La felicitat ens busca però moltes vegades som nosaltres mateixos els que la rebutgem sense adonar-nos. Cal saber veure, cal obrir els ulls. No tot és tan dolent com ens ho pinten. Com trobar la felicitat? Tot això i molt més està en una cosa que tens tu i tothom. LA TEVA ACTITUD. La felicitat està en tu mateix. Si depens de les coses que et envolten per ser feliç, et costarà molt aconseguir-la. Una frase molt simple: SÉ POSITIU. Quan entenguis i li diguis al teu subconscient que assimili aquesta frase com a llei de vida, la teva existència donarà un gir de 180 º. La base està en la teva ment.
Què vols ser arquitecte? Doncs ho seràs. Vols ser actor? El seràs. Vols ser astronauta? EL VAS A SER I arribaràs a MART.
Apunta alt, marca't objectius i lluita per ells, la vida NO és el que t'envolta, la vida ets TU. TU mous els fils de la teva existència, TU maneges el teu destí, TU decideixes. Si no t'agrada alguna cosa, canvia-la. Si vols fer alguna cosa, fes-ho, però fes-ho ja. Mou-te, busca noves emocions, viu experiències, no et comparis amb ningú, millora dia a dia, sigues humil i accepta els consells i les crítiques.
La persona més important de la teva vida, ets tu.
Aquest és un missatge d'amor. Estima't, molt. L'amor cap a tu mateix és el que et farà arribar lluny. TU ETS CAPAÇ DE TOT.

MALALA DISPARADA PER VOLER ESTUDIAR


MALALA DISPARADA PER VOLER ESTUDIAR
L’atac dels talibans contra Malala Yousafzai, una estudiant de 14 anys pakistaní ha commogut el món.
Què havia fet aquesta noia  per merèixer la  ira dels talibans? Estudiar i defensar el dret de les nenes pakistaneses a rebre una educació.
Malala anava a agafar l'autobús de tornada a casa a la sortida de la seva escola quan un barbut ha preguntat per ella i després d’identificar-la l’ha disparat, segons el relat per les agències de notícies. Dues nenes que anaven amb ella també han resultat ferides.
El pistoler la va disparar al cap i la nena va ser operada a Peshawar on li van treure la bala del cap  i després de ser traslladada a un hospital de Londres està Estable.
Les escoles de la seva zona van tancar al endemà en senyal de protesta. Tot es remunta al 2009, quan la BBC en urdú va començar a publicar el diari que escrivia. El bloc reflectia, amb els ulls d'una nena d'11 anys, l'horror que havia suposat per a la seva comarca el control dels talibans des de 2007 i com va canviar la vida per les nenes i la possibilitat de seguir estudiant.
Us presentem algunes entrades del seu blog perquè la compreneu millor:
Dissabte 3 de gener. tinc por
Vaig tenir un somni terrible ahir a la nit en què havia helicòpters de l'Exèrcit i talibans. Tinc aquests somnis des de que es va llançar l'operació militar al Swat. Vaig anar a l'escola amb por perquè els talibans havien emès un edicte en el qual prohibeix que les nenes anem a l'escola. (...) Les meves tres amigues es van anar amb les seves famílies a Peshawar, Lahore i Rawalpindi després de l'edicte. (...) Mentre anava a l'escola vaig escoltar a un home dir-me "Et mataré". Vaig apurar el pas i quan vaig mirar cap enrere l'home venia darrere meu. Però, per el meu gran alleugeriment, ell estava parlant per telèfon així que havia de estar amenaçant algú altre.
Diumenge 4 de gener: He anar a l'escola
Avui em vaig aixecar tard, cap a les 10 del matí. Abans de l'operació militar solíem anar de pícnic els diumenges. Però ara la situació és tan dolenta que no fem un pícnic fa més d'un any i mig. (...) Avui feia tasques de la llar i vaig jugar amb el meu germà. Però el cor em bategava ràpid perquè demà he d'anar a l'escola.
Dilluns 5 de gener: No usis vestits de colors
M'estava vestint per anar a l'escola i em posaria l'uniforme però vaig recordar que la directora ens havia dit que no utilitzéssim l'uniforme sinó la nostra roba habitual. Així que em vaig posar el meu vestit rosa favorit. (...) Més tard, a l'escola, ens van dir que no utilitzéssim roba de colors perquè els talibans no estarien d'acord.


Em dic Sonia, tinc 14 anys. Vesteixo com vull, menjo el que vull, dic el que vull i estudio si vull. A mi no m’agradaria viure a Pakistan, tracten a les dones com un ninot, i els homes es creuen superiors a les dones.

Sonia Orellana i Jie Wang.

dimarts, 19 de juny del 2012


NADAL GUANYA EL SEU SEPTIM ROLAND GARROS
L’espanyol guanya el seu sèptim títol en París després d’haver derrotat a “Djokovic”, aconseguint ser el primer en guanyar 7 títols en París.
Rafael Nadal va batre tots els rècords a Roland Garros i es va convertir en l'únic campió que aconsegueix set títols en França. Després d'una prolongació de 49 minuts en el quart set, Nadal va acabar vencent a Novak Djokovic per 6-4, 6-3, 2-6 i 7-5. El total de durada del partit va ser de tres hores i 49 minuts.
El partit va estar igualat, encara que pels resultats no ho sembli. Quan Nadal, en el primer set anava guanyant 5-4, el partit es va parar 3 minuts, per culpa de la pluja. També, a la meitat de partit, va caure un xàfec i van suspendre el partit. Al dia següent va començar el partit pel matí, i es va disputar el tercer set, que va acabar amb la victòria de Rafa Nadal, quan l’últim servei de Djokovic es va marxar llarg, Nadal es va agenollar en el fons de la presidència  y va començar a plorar. Va anar a la llotja on estaven els seus familiars, i va abraçar al seu pare, a la seva mare, al seu entrenador(que és el seu tiet Toni) i també amb el seu amic Pau Gasol(jugador de la NBA). El serbi Novak Djokovic, que va perdre la final de Roland Garros contra l'espanyol Rafa Nadal, va assegurar que el seu rival és "el millor jugador del món en terra, com demostren els resultats". També va parlar Rafa Nadal després de el gran partit que va fer, va dir: "És un orgull, però per a mi el més important és ser aquí, jugar i guanyar”, "Vaig gaudir la final d'avui. Vaig patir, però la vaig gaudir", "París, ens veiem el proper any".                                                                                                                     Tot l’esport espanyol es va rendir a Nadal en les xarxes socials, la majoria dels esportistes espanyols, en el seu facebook, o en el seu twitter, li han comunicat la seva enhorabona al jugador, amb diversos escrits. Alguns han sigut: El consell Superior de Deports, Alberto Contador, Pau Gasol(que ja es trobava a l’estadi en París), Juan Manuel López Iturriaga, Amaya Valdemoro, Roberto Soldado, Pedro Martínez de la Rosa, Fernando Alonso, etc.     
Així es troba el rànquing: 

Nadal és un grandíssim jugador de tennis, que seguríssim que serà capaç l’any que ve tornar-lo a guanyar sense cap problema i fins i tot, poder arribar una altra vegada a estar el número 1 del món.

                                           Carlos Yuste León

LA PRENSA FRANCESA ES RENDEIX A NADAL I EL SEU PODER ABSOLUT SOBRE TERRA BATUDA.

Els diaris gals parlen d'un campió «llegendari» en descriure el setè triomf de Nadal a Roland Garros

L'espanyol Rafael Nadal s'ha convertit en "llegendari" per la premsa francesa després apuntar el seu setè triomf a Roland Garros en vuit participacions, de manera que supera el rècord de Bjorn Borg.

[Portades de la premsa esportiva] El rotatiu "L'Équipe" destaca que el mallorquí ha aconseguit els seus triomfs "en una època en la qual estan Roger Federer i Novak Djokovic, el que constitueix una destacable gesta".

Nadal és "l'encarnació del poder absolut en terra batuda" i es converteix en "una llegenda que sap que el seu regne no patirà cap cop d'Estat com a mínim fins al 2020".

"Definitivament únic a la terra", titula el conservador "Le Figaro, que considera que Nadal" estava més emocionat que en els seus precedents tít
ols de Grand Slam ", després de sumar el seu títol 50 al circuit ATP, aconseguit amb" tàctica i paciència ".

"Libération" afirma que s'ha convertit "en el millor jugador de la història en terra batuda", mentre que per a "Le Parisien" "als seus 26 anys destrona Borg".

Jo opino que ha sigut un tennista que marcarà per sempre en la història del tenis espanyol i espero que segueixi jugant bastant temps més mentre pugui.


                                                                                                                               Àlex Ballesteros Mañá

diumenge, 17 de juny del 2012


EL 2012 HA COMENÇAT AMB MÉS  D’UN MILIÓ D’UNIVERSITARIS EN ATUR
La taxa d'atur entre universitaris és major que la taxa d'atur per a tota la UE, així doncs, en quatre anys, els universitaris en atur s'han multiplicat per 2,8%. La crisi ha provocat un augment del nombre d'universitaris en els centres.


La crisi ha deixat sobre un milió de graduats superiors espanyols a l'atur en l'últim trimestre de l'any passat. En quatre anys (2007-2011) el nombre d'aturats universitaris s'ha multiplicat per 2,86 a Espanya. També la nota de selectivitat ha pujat, tot hi així la crisi ha augmentat el nombre d’universitaris, ja sigui a Espanya o ha altres països.



El número d’aturats universitaris és superior a la dels treballadors europeus amb titulació universitària i també a la taxa d'atur del conjunt de la població de la Unió Europea.
Quant als guanys , la diferencia del sou entre un universitari i la resta de la població a Espanya és d'un 56%, mentre que a Canadà, Alemanya, o el Regne Unit és del 70%. Aquestes dades volen dir, que, en els últims quatre anys, els espanyols que han anat a l'estranger, hagi crescut més d'un 25% i que bona part d'ells siguin joves amb alt nivell d'estudis.

Avui día com fa 4 anys, Espanya està en crisis, això significa, que les noves generacions, no poden estudiar o treballar en la seva carrera i tenen l’obligació d’anar-se a un altre país. Crec jo com a estudiant, que el fet de que els universitaris se’n vagin, no es bó per Espanya.

Andrea Catalán