dilluns, 11 d’abril del 2011

CARNAVAL AL JÚLIA MINGUELL 2011
El carnaval a L’INS Júlia Minguell ha sigut una festa increible...
Els de batxillerat han preparat aquest any el carnaval de l’institut. Han treballat moltísim per a que nosaltres ens divrtísim i ens oblidéssim de les classes. Les activitats que han fet són:
- Túnel del terror.
- Taller de pintura Marroquina.
-Taller de ball.
-Taller de pintar ungles.
-Campionat de fútbol
-Taller de Karaoke
-Jocs de Taula

El dia mes divertit ha sigut el de Carnaval, perquè no féiem classes ni teniem deures, i tot el dia ens ho vam passar rient i divertint-nos amb amics i companys.


Imatge dels alumnes i mestres disfressats.




































Aqui et deixem l’enllaç d’un vídeo de carnaval:


dijous, 7 d’abril del 2011

Ajuda per a Japó

Les 1000 Grulles per Japó

A  la classe  de 2B de l’Institut Júlia Minguell, estem participant en un projecte per a Japó, fer mil Grulles.
A Japó és una tradició, si demanes un desig i fas les mil Grulles, el desig es compleix.

Ens agradaria que us fiqueu a la  web i feu grulles, moltes grulles,i després envieu una imatge de la grulla que heufet: http://las1000grullas.wordpress.com/about/

Imatge de grulles que hem fet:




















Lorena C,Judtih S,David G

Cantologia de la poesia española

El miércoles 2 de Marzo, Emiliano Valdeolivas visitó nuestro instituto para realizar su concierto: Cantología de la poesía española.
Fue una actuación con una duración de casi una hora y media pero que para nada se notó que pasó todo ese tiempo ya que fue una actuación entretenida, divertida y en la que participábamos todos.
Recitó un seguido de poesías españolas acompañadas por una actuación musical de una guitarra española.
El resultado era espectacular. Transformaba las poesías en pequeñas canciones y eso hacía que la atención de todos no se perdiera.
Mientras el cantaba, nosotros seguíamos la letra en nuestras fotocopias y eso hacía que pudiéramos cantar con él.
Quizás esta solo sea mi opinión y quizás me esté equivocando en que le gustó a todos, pero yo vi que salían todos los alumnos contentos e incluso, varios del curso de bachillerato, me dijeron antes de empezar el recital, que a ellos les gustó cuando vino otros años, y eso se debe a algo.

Al acabar la actuación nos hicimos varias fotos con él y a continuación seguimos cada uno haciendo clase como habitualmente.
Al llegar a casa, me conecté a Facebook para agregarle como amigo. Junto a la petición de amistad, le mandé un mensaje poniéndole que me había gustado mucho su actuación y que tocaba bastante bien la guitarra.
Esa misma tarde me contestó diciendo que intentara aprender a tocarla bien si tanto me gustaba y que nos mandaba un saludo para todos.

Navegando por su página de Facebook pude ver que tenía una página Web de él y entré para saber más información sobre él (http://www.emilianovaldeolivas.com/). Aquí adjunto parte de ella:

Cantautor y Profesor de Lengua Española de reconocida trayectoria artística, en la que destacan sus trabajos discográficos: (“El Cantar de Mio Cid” Tecnosaga-1985-99/Correo del Maestro-México 2006 y “Cantología de la Poesía Española” Gemecs 2006), ha desarrollado una importante labor divulgativa en el ámbito de la “Poesía Cantada” a través de las numerosas actuaciones que ha venido realizando en los últimos veinte años dentro y fuera del Estado. Como juglar contemporáneo, recorre Centros Educativos, Plazas y Teatros, fomentando el interés por la lectura y la literatura en general, proponiendo un encuentro poético-musical participativo, que invita al disfrute sonoro de nuestra propia herencia cultural.

Espero poder verle actuar más veces y conocer de una forma diferente la poesía española.





  Anais Ballón Verdugo
3r flex C




TROBADA DELEGATS A CAN CANYADÓ


El divendres 18 de març, les conselleres: Sara Torrente, Marina Planes; dos delegats de 3er: Mouad Saoud , Ariadna Erencia i tres delegats de 4rt: Anabel Mateo, Gerard Díaz i Rafael Roldán vam anar a una trobada de delegats a la masia de Can Canyadó de Badalona.
Allà vam fer un seguit d'activitats diverses durant tot el matí. Quan vam arribar a les nou i mitja, ens van donar les acreditacions de diferents colors i van fer la entrega del material que necessitaríem al llarg de tota la jornada. Per començar ens van fer una petita introducció sobre el que faríem les següents hores i ens van posar un Power Point sobre el PIDCES on es parlava una mica del que es podia fer. Tot seguit van fer una espècie de mini teatre compost per quatre escenes on es reflectia l'ús de les pantalles entre els joves amb el tema de l'ordinador, la Play Station i el telèfon mòbil, cap de nosaltres se sentia identificat amb els personatges, cal dir, que tot era una mica massa exagerat.
Després de veure la petita representació vam fer un petit debat on cadascú aportava les seves idees sobre el tema tractat a l'obra.
Ja a un quart de dotze, ens van deixar mitja hora per esmorzar, hi havia de tot, per a tots els gustos, entrepans, croissants normals i de xocolata, fruita, sucs i aigua.
Una vegada vam acabar de menjar, vam formar els grups dividits en els diferents colors que hi havia, en total nou i ens van assignar el nostre monitor. L'activitat següent es tractava de fer una petita gimcana de nou proves muntades cadascuna per una de les moltes entitats de Badalona. Cada grup va triar el seu representant, que seria el que exposaria la conclusió final, creada a partir de les nou paraules clau obtingudes al finalitzar cadascuna de les diferents proves amb èxit. Les proves eren molt variades, anaven des de jugar a korfball fins a fer de castellers. Finalment, quan tots els grups van passar per totes les proves i tenien les nou paraules clau van donar un temps per crear la frase i conclusió única de cada grup. Es pot dir que cada grup tenia una temàtica a l'hora d'haver de crear la frase, unes parlaven de moda, altres del temps d'oci i els amics... Vam tornar a la sala on havíem començat i els representants dels grups van començar a llegir cadascú la seva frase. Cadascú, individualment, havia d'aixecar un tros de cartolina verda si estava d'acord amb la conclusió exposada o bé un tros de cartolina vermella si no estava d'acord.
Creiem que ha estat una experiència única, entretinguda i divertida, hem quedat que l'any que ve si pot ser tornem tots un altre cop.
 

Sant Jordi

Aprofitant que Sant Jordi està aquí al costat, parlarem una mica d’ell.
El Sant Jordi és una festa de Catalunya que celebrem el dia 23 d’abril , dia de Sant Jordi, patró de Catalunya.


LLEGENDA DE SANT JORDI:


A la cuna de Montblanc, tothom vivia tranquil. Els pagesos feien vida al camp i els nens jugaven a fet i amagar. Així va ser fins que un dia una bestia ferotge va donar una sorpresa a la Conca de Barberà. Els vilatans preparats, no van trigar en aixecar una sòlida muralla al voltant del municipi. Però això no va impedir que el drac matés les collites i s’atipés a gust. Si el poblat no feia alguna cosa aviat,la fera els deixaria sense ramat i sense cereals, i tots moririen de fam. Per amagar el cap sota l’ala ja hi eren les criatures i els grans havien d’anar més lluny. Per això els consellers de palau van debatre durant hores que calia fer, i a la fi van trobar una solució. Cada dia donarem una persona a la bèstia, va dir un. I ho farem per sorteig popular, va afegir un altre. La població no va tenir més remei que ajustar-se a la terrible ofrena. I d’aquesta manera va pasar l’hivern i va arribar la primavera, fins al dia que va ser la filla del rei qui va treure el palet més curt. El monarca convençut de que la seva filla és igual que la resta, va lliurar-la en sacrifici. Però just a temps, va aparèixer el cavaller Jordi, que aleshores encara no era sant. Armat amb una espasa i una llança veloç com una mala cosa, va clavar-li al drac. La bèstia va morir a la plaça de Montblanc. I de la sang que va brollar de la ferida, hi va sorgir un roser de roses ben vermelles, les mateixes que per la diada es regalen als enamorats.”



Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a dur a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac es va fer popular a tota Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria" i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Ia  copo da Varazze, més conegut com a Ia cobus de Voragine, en 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'.En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.


L’origen de la tradició es basa en la llegenda. Quan sant Jordi va matar al drac va brotar un ram de roses de la sang del drac i llavors Sant Jordi li ho va donar a la princesa, la princesa en senyal de gratitud li va regalar un llibre. D'aquí la tradició.


Aquesta festa està molt extesa a la nostra Terra i es celebra amb la família, amb els amics, amb la parella, i com cada any també a l'institut.