dimecres, 31 d’octubre del 2012

MISSATGE D'AMOR


Hola! Avui, Noelia i jo anem a donar-vos un missatge d'amor (). Perquè veiem que nosaltres, els humans, estem bastant necessitats d'això últimament.
Hi ha crisi, guerres, corrupcions i enganys. Hi ha injustícies i fam al món. És una cosa amb el que sempre hem viscut i malauradament viurem. Estem en una època de canvis, de girs inesperats. Estem en una època on el benestar és a l'abast de molt pocs. Una època en què és difícil conservar els ànims i l'optimisme. I per això estem avui aquí, per injectar-nos alegria. Per ensenyar a trobar la felicitat.
Què és la felicitat? Això és molt relatiu... La felicitat està en les petites coses. Pot estar en una abraçada, en un petó, o en trobar un euro a la butxaca d'uns pantalons. Pot estar en mil llocs esperant a ser trobada. La felicitat ens busca però moltes vegades som nosaltres mateixos els que la rebutgem sense adonar-nos. Cal saber veure, cal obrir els ulls. No tot és tan dolent com ens ho pinten. Com trobar la felicitat? Tot això i molt més està en una cosa que tens tu i tothom. LA TEVA ACTITUD. La felicitat està en tu mateix. Si depens de les coses que et envolten per ser feliç, et costarà molt aconseguir-la. Una frase molt simple: SÉ POSITIU. Quan entenguis i li diguis al teu subconscient que assimili aquesta frase com a llei de vida, la teva existència donarà un gir de 180 º. La base està en la teva ment.
Què vols ser arquitecte? Doncs ho seràs. Vols ser actor? El seràs. Vols ser astronauta? EL VAS A SER I arribaràs a MART.
Apunta alt, marca't objectius i lluita per ells, la vida NO és el que t'envolta, la vida ets TU. TU mous els fils de la teva existència, TU maneges el teu destí, TU decideixes. Si no t'agrada alguna cosa, canvia-la. Si vols fer alguna cosa, fes-ho, però fes-ho ja. Mou-te, busca noves emocions, viu experiències, no et comparis amb ningú, millora dia a dia, sigues humil i accepta els consells i les crítiques.
La persona més important de la teva vida, ets tu.
Aquest és un missatge d'amor. Estima't, molt. L'amor cap a tu mateix és el que et farà arribar lluny. TU ETS CAPAÇ DE TOT.

MALALA DISPARADA PER VOLER ESTUDIAR


MALALA DISPARADA PER VOLER ESTUDIAR
L’atac dels talibans contra Malala Yousafzai, una estudiant de 14 anys pakistaní ha commogut el món.
Què havia fet aquesta noia  per merèixer la  ira dels talibans? Estudiar i defensar el dret de les nenes pakistaneses a rebre una educació.
Malala anava a agafar l'autobús de tornada a casa a la sortida de la seva escola quan un barbut ha preguntat per ella i després d’identificar-la l’ha disparat, segons el relat per les agències de notícies. Dues nenes que anaven amb ella també han resultat ferides.
El pistoler la va disparar al cap i la nena va ser operada a Peshawar on li van treure la bala del cap  i després de ser traslladada a un hospital de Londres està Estable.
Les escoles de la seva zona van tancar al endemà en senyal de protesta. Tot es remunta al 2009, quan la BBC en urdú va començar a publicar el diari que escrivia. El bloc reflectia, amb els ulls d'una nena d'11 anys, l'horror que havia suposat per a la seva comarca el control dels talibans des de 2007 i com va canviar la vida per les nenes i la possibilitat de seguir estudiant.
Us presentem algunes entrades del seu blog perquè la compreneu millor:
Dissabte 3 de gener. tinc por
Vaig tenir un somni terrible ahir a la nit en què havia helicòpters de l'Exèrcit i talibans. Tinc aquests somnis des de que es va llançar l'operació militar al Swat. Vaig anar a l'escola amb por perquè els talibans havien emès un edicte en el qual prohibeix que les nenes anem a l'escola. (...) Les meves tres amigues es van anar amb les seves famílies a Peshawar, Lahore i Rawalpindi després de l'edicte. (...) Mentre anava a l'escola vaig escoltar a un home dir-me "Et mataré". Vaig apurar el pas i quan vaig mirar cap enrere l'home venia darrere meu. Però, per el meu gran alleugeriment, ell estava parlant per telèfon així que havia de estar amenaçant algú altre.
Diumenge 4 de gener: He anar a l'escola
Avui em vaig aixecar tard, cap a les 10 del matí. Abans de l'operació militar solíem anar de pícnic els diumenges. Però ara la situació és tan dolenta que no fem un pícnic fa més d'un any i mig. (...) Avui feia tasques de la llar i vaig jugar amb el meu germà. Però el cor em bategava ràpid perquè demà he d'anar a l'escola.
Dilluns 5 de gener: No usis vestits de colors
M'estava vestint per anar a l'escola i em posaria l'uniforme però vaig recordar que la directora ens havia dit que no utilitzéssim l'uniforme sinó la nostra roba habitual. Així que em vaig posar el meu vestit rosa favorit. (...) Més tard, a l'escola, ens van dir que no utilitzéssim roba de colors perquè els talibans no estarien d'acord.


Em dic Sonia, tinc 14 anys. Vesteixo com vull, menjo el que vull, dic el que vull i estudio si vull. A mi no m’agradaria viure a Pakistan, tracten a les dones com un ninot, i els homes es creuen superiors a les dones.

Sonia Orellana i Jie Wang.